Passa al contingut principal

La majoria dels que manen són poc evolucionats, more geometrico demonstrata


1. Els animals tenen instints.
2. L’ésser humà és un animal.
3. L’ésser humà te instints.

4. La voluntat de manar és un instint.

5. Segons la Teoria Evolutiva, les característiques dels animals responen a una adaptació al medi en la seva lluita per la supervivència.
6. Cultura i intel•ligència han ajudat l’home en la seva lluita per la supervivència.
7. La cultura i la intel•ligència són característiques evolutives.

8. Prenem les nostres decisions i ajustem la nostra conducta en funció als nostres fins i als mitjans que creiem que són més adequats per assolir-los.
9. La intel•ligència es pot descriure en termes de capacitat per reflexionar sobre els nostres fins i per trobar i aplicar els mitjans més adients per assolir-los.
10. Els nostres fins tenen a veure amb aconseguir la felicitat i el benestar i evitar la infelicitat i el malestar.
11. Felicitat i benestar per una banda i supervivència per l’altre, en el cas de l’ésser humà, són dues cares d’una mateixa moneda.

12. La cultura i la intel•ligència, entre d’altres coses suposen una superació de certs instints que podrien resultar perjudicials per la supervivència de l’home.
13. Estar mancat de cultura o d’intel•ligència, suposa posar en perill la felicitat i el benestar i per tant la supervivència.
14. Els factors que poden perjudicar la supervivència d’una espècie en unes condicions determinades són, a la llarga, eliminats per selecció natural d’entre les característiques de l’espècie, o bé és eliminada l’espècie.

15. L'instint de la voluntat de manar i manar mateix produeixen estrés i pressió social.
16. L’estrès i la pressió social produeixen infelicitat i malestar.
17. Manar és un mitjà per als nostres fins i no un fi en si mateix.
18. Confondre mitjans i fins és una mostra de falta d’intel•ligència.
19. Creure que manar és un fi en si mateix és una mostra de falta d’intel•ligència.
20. Manar no sembla un bon mitjà per assolir els nostres fins com a individus.
21. Creure que manar és un bon mitjà per als nostres fins individuals és una falta d’intel•ligència.
22. Tenir una voluntat de manar com a una de les característiques predominants del caràcter és un senyal de falta d’intel•ligència.

23. La falta d’intel•ligència és un senyal no haver evolucionat.
24. Tenir una voluntat de manar com a una de les característiques predominants del caràcter és un senyal de no haver evolucionat.

25. Les coses, si es fan, és millor fer-les bé.
26. Un tret que sembla imprescindible per manar bé és la intel•ligència.
27. La majoria dels que manen no són necessàriament aquells que tenen més intel•ligència, si no aquells en els que la voluntat de manar és una característica predominant del seu caràcter.
28. La majoria dels que manen no ho fan bé.
29. La majoria dels que manen tenen, com a una de les característiques predominants del seu caràcter, una voluntat de manar.

30. La majoria dels que manen són poc evolucionats. Q.E.D.

Comentaris

  1. En una demostración de este tipo el término "mayoría" es vago. Yo hubiera usado el más habitual en lógica proposicional de "Para todo x" y así "si x manda x es poco evolucionado".
    ¿O es que conoces alguna excepción?
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Excepciones...haberlas haylas, pero son eso, meras excepciones.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PENSAMENT CRÍTIC, CRISI I DECREIXEMENT.

El decreixement constitueix un conjunt de reflexions i arguments que es presenta com un enfocament del pensament, profundament crític amb els dogmes que regeixen el pensament polític, social i econòmic actual el qual dóna suport a un sistema econòmic que clarament es troba en crisi . Simplificant es pot dir que el que el decreixement proposa és una mena de gir copernicà. El centre del sistema actual està ocupat sense cap mena de dubte per la idea productivista del creixement econòmic infinit . Tot gira al voltant d’aquest concepte. El raonament emprat per que això sigui així és el següent: “per la prosperitat de la humanitat cal que l’economia funcioni correctament i que la economia funcioni correctament equival a que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”. Aquest raonament fins i tot acaba escurçant-se i quedant-se en un simple “cal que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”, deixant de banda primer la pròpia economia, amb tota la seva complexitat, i oblid

Cuando el empleo es inmoral.

" Obra de tal modo que uses la humanidad, tanto en tu persona como en la persona de cualquier otro, siempre como un fin al mismo tiempo y nunca solamente como un medio ". Esta es la formulación del fin en sí mismo del Imperativo Categórico de Kant. Está bastante claro, ¿no? según Kant (y muchos otros posteriormente) utilizar a otro (o a tí mismo) como un simple medio para obtener otros fines es inmoral. Esto no quiere decir que no se pueda utilizar a otra persona o a tí mismo como medio para otros fines, lo que es moralmente inaceptable es que se utlilice solamente como un medio, en todo caso la persona utilizada debe ser considerada, además de un medio, un fin en sí mismo. Cuando el empleado es empleado para obtener otro fin, como un eslabón más de la cadena productiva, y en ningún momento es considerado un fin en sí mismo por el empleador podemos decir que el actuar de éste es inmoral. Si se puede sustituir al empleado por una máquina que pueda hacer lo mismo (excepto vi

Pseudociències

INTRODUCCIÓ Abans que res s’ha d’aclarir que aquesta entrada no tracta sobre l’ètica dubtosa de les multinacionals farmacèutiques, un debat que seria molt interessant però sense dubte molt més complicat. El tema doncs són les pseudociències i en què es diferencien del que anomenem ciència, concretament des del punt de vista ontològic (el que és, el que hi ha al món, independentment de nosaltres, de qualsevol subjecte i de qualsevol consciència) i epistemològic (el que nosaltres coneixem del món, com ho coneixem i com ho justifiquem). No es pretén aquí debatre sobre la ciència des del punt de vista ètic (el que considerem, i per què ho considerem, que està moralment bé o malament), ni el político-social, l’ideològic, ni del mal ús que les multinacionals puguin fer de la ciència. Veurem què són el que anomenem pseudociències, perquè no funcionen, o millor dit, per què el més raonable és creure que no funcionen i per què sembla que funcionin, és a dir, per què tanta gent se sent atreta i