La majoria dels que manen són poc evolucionats, more geometrico demonstrata

1. Els animals tenen instints.
2. L’ésser humà és un animal.
3. L’ésser humà te instints.

4. La voluntat de manar és un instint.

5. Segons la Teoria Evolutiva, les característiques dels animals responen a una adaptació al medi en la seva lluita per la supervivència.
6. Cultura i intel•ligència han ajudat l’home en la seva lluita per la supervivència.
7. La cultura i la intel•ligència són característiques evolutives.

8. Prenem les nostres decisions i ajustem la nostra conducta en funció als nostres fins i als mitjans que creiem que són més adequats per assolir-los.
9. La intel•ligència es pot descriure en termes de capacitat per reflexionar sobre els nostres fins i per trobar i aplicar els mitjans més adients per assolir-los.
10. Els nostres fins tenen a veure amb aconseguir la felicitat i el benestar i evitar la infelicitat i el malestar.
11. Felicitat i benestar per una banda i supervivència per l’altre, en el cas de l’ésser humà, són dues cares d’una mateixa moneda.

12. La cultura i la intel•ligència, entre d’altres coses suposen una superació de certs instints que podrien resultar perjudicials per la supervivència de l’home.
13. Estar mancat de cultura o d’intel•ligència, suposa posar en perill la felicitat i el benestar i per tant la supervivència.
14. Els factors que poden perjudicar la supervivència d’una espècie en unes condicions determinades són, a la llarga, eliminats per selecció natural d’entre les característiques de l’espècie, o bé és eliminada l’espècie.

15. L'instint de la voluntat de manar i manar mateix produeixen estrés i pressió social.
16. L’estrès i la pressió social produeixen infelicitat i malestar.
17. Manar és un mitjà per als nostres fins i no un fi en si mateix.
18. Confondre mitjans i fins és una mostra de falta d’intel•ligència.
19. Creure que manar és un fi en si mateix és una mostra de falta d’intel•ligència.
20. Manar no sembla un bon mitjà per assolir els nostres fins com a individus.
21. Creure que manar és un bon mitjà per als nostres fins individuals és una falta d’intel•ligència.
22. Tenir una voluntat de manar com a una de les característiques predominants del caràcter és un senyal de falta d’intel•ligència.

23. La falta d’intel•ligència és un senyal no haver evolucionat.
24. Tenir una voluntat de manar com a una de les característiques predominants del caràcter és un senyal de no haver evolucionat.

25. Les coses, si es fan, és millor fer-les bé.
26. Un tret que sembla imprescindible per manar bé és la intel•ligència.
27. La majoria dels que manen no són necessàriament aquells que tenen més intel•ligència, si no aquells en els que la voluntat de manar és una característica predominant del seu caràcter.
28. La majoria dels que manen no ho fan bé.
29. La majoria dels que manen tenen, com a una de les característiques predominants del seu caràcter, una voluntat de manar.

30. La majoria dels que manen són poc evolucionats. Q.E.D.