Subs

Subscribe to our mailing list

* indicates required

dijous, 27 d’octubre de 2011

El sou dels polítics

Un dels temes recurrents que provoca malestar entre la població és el sou dels polítics: Si es mereixen el sou que guanyen, qui ha de decidir els seus salaris, si és just que un diputat cobri aquesta o aquella quantitat, si està justificat que el president d’un Govern Autonòmic cobri més que el del Govern Central o que alguns membres de l’equip de govern d’un Ajuntament s’apugin el sou ni que sigui un euro sobre els seus immediats predecessors, especialment en uns temps que ens diuen que són de crisi i en els que s’intenta convèncer a tothom de la necessitat de fer sacrificis.

Totes les activitats humanes tenen una sèrie de béns intrínsecs, essencials, que fan que aquella activitat sigui el que és. Aquests béns han d’estar al centre de les motivacions de qualsevol que es dediqui a l’activitat que sigui i quan els motius d’algú són uns altres podem parlar de corrupció d’aquesta activitat. No entrarem a discutir quins són els béns essencials de la política, però definitivament fer guanyar més o menys diners a qui s’hi dedica no sembla que hagi de ser un d’ells.

Penso que la de polític és una de les dedicacions més importants a les que un ciutadà pot consagrar part del seu temps, el seu esforç i en general el seu talent. Precisament per això considero que no ens podem permetre el luxe de que algú tingui ni tan sols la temptació de dedicar-se a la política per raons que no siguin els béns intrínsecs de la mateixa, com per exemple: pel sou que cobrarà o per allò que en traurà. O que es plantegi fer-ho només “si no ha de perdre diners”. Algú que es vulgui dedicar a la política, a qualsevol nivell, no ha de voler treure’n res, a banda de la satisfacció personal, l’honor i el reconeixement per haver servit amb més o menys encert al seu poble (que no som de pedra i alguna cosa hem de guanyar, no crec en l’altruisme absolut). D’aquest tipus han de ser les aspiracions màximes i úniques que hauria de tenir algú que es vulgui dedicar a la política sense corrompre-la.

És evident però que les persones necessitem uns recursos materials per viure dignament, també aquells que vulguin dedicar-se a la política des de les institucions. No seria pas una bona opció que els polítics no cobressin, per que això limitaria l’entrada a les institucions només als que econòmicament s’ho poguessin permetre. Sembla obvi que els polítics amb una dedicació significativa han de tenir un sou i aquest sou ha de ser digne.

Les preguntes aleshores són ¿qui l’ha de decidir i amb quin criteri? Crec que, decideixi qui decideixi i sigui quin sigui el criteri, és important que el sou d’un polític li garanteixi un nivell de vida digne, però alhora ha de ser coherent amb la realitat social* que els ciutadans li hagin encarregat gestionar i millorar i ha d’anar lligat d’alguna manera a com gestioni i a com millori aquesta realitat.

Respecte a l’argument de que als “més vàlids” no els interessaria entrar en política si el sou no fos prou atractiu comparat amb els sous que ofereix la gestió a l’empresa privada, he de dir que, seguint el raonament d’abans, en cap cas consideraria que algú és vàlid per ocupar ni el càrrec polític més humil, si el sou fos per a ell el motiu que el fes decidir. Si el que ha cobrar és tan important per a ell, aleshores és que no és vàlid per la política. Considero que la política és tan important que em sembla un argument d’una banalitat intolerable. Ni el salari legal a rebre mentre duri el “contracte” amb els ciutadans, ni l’”alegal” que molts polítics sembla que reben després d’alguns ciutadans “agraïts”, ni l’il•legal que alguns s’asseguren per “altres mitjans” no poden ser de cap manera un factor que faci decidir algú a dedicar-se a la política.



*Nota: Es important, per fer-nos una idea de la realitat social que gestionen els nostres polítics, no oblidar unes xifres concretes: 1. El Salari Mínim Interprofessional, el que se suposa que és la mínima retribució que pot rebre per llei una persona per un treball a jornada completa i que li hauria de permetre viure dignament, és a Espanya de 641,40 €/mes per al 2011. 2. El salari promig, que segons les darreres dades espanyoles del 2009 és de 1858 €bruts/mes pel conjunt d’Espanya i 1982 €/mes per Catalunya i 3. El salari més freqüent, el que cobra el major nombre de persones, que segons el propi Govern és a Espanya de 15500 €/any, que vindrien a ser uns 1000 €/mes, després dels impostos que serveixen, entre altres coses, per pagar els sous dels polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada