Passa al contingut principal

¡Idiota!

L’ésser humà és l’únic animal amb la capacitat de ser idiota. La resta d’animals, senzillament, no s’ho poden permetre. Qualsevol animal no humà fa sempre el que cal fer per aconseguir els seus fins. Si té gana menja, si té set beu, si té son dorm, si ha d'atacar ataca i si ha de fugir fuig. L’instint, l’experiència i la capacitat cognitiva que tingui cada espècie els porten a prendre les decissions que toquen. Que finalment aconsegueixi els seus objectius o no, és una altra qüestió, per que hi ha molts factors, irregularitats, que poden impedir que les seves accions arribin a bon port, però això no vol dir que no fossin, a priori, les accions que havien de emprendre. En canvi l’ésser humà…ai, l’ésser humà! L’ésser humà és l’únic animal que és capaç de decidir portar a terme una acció que ja sap -per instint, per experiencia i per les seves capacitats cognitives, de llarg molt més potents que les de la resta d'animals- que no tan sols no l’ajudarà a assolir els seus fins, si no que el poden portar al desastre…i això amics meus, és ser idiota
I és que l’ésser humà és l’únic animal capaç de ser idiota.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PENSAMENT CRÍTIC, CRISI I DECREIXEMENT.

El decreixement constitueix un conjunt de reflexions i arguments que es presenta com un enfocament del pensament, profundament crític amb els dogmes que regeixen el pensament polític, social i econòmic actual el qual dóna suport a un sistema econòmic que clarament es troba en crisi . Simplificant es pot dir que el que el decreixement proposa és una mena de gir copernicà. El centre del sistema actual està ocupat sense cap mena de dubte per la idea productivista del creixement econòmic infinit . Tot gira al voltant d’aquest concepte. El raonament emprat per que això sigui així és el següent: “per la prosperitat de la humanitat cal que l’economia funcioni correctament i que la economia funcioni correctament equival a que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”. Aquest raonament fins i tot acaba escurçant-se i quedant-se en un simple “cal que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”, deixant de banda primer la pròpia economia, amb tota la seva complexitat, i oblid
2 comentaris
Més informació

Cuando el empleo es inmoral.

" Obra de tal modo que uses la humanidad, tanto en tu persona como en la persona de cualquier otro, siempre como un fin al mismo tiempo y nunca solamente como un medio ". Esta es la formulación del fin en sí mismo del Imperativo Categórico de Kant. Está bastante claro, ¿no? según Kant (y muchos otros posteriormente) utilizar a otro (o a tí mismo) como un simple medio para obtener otros fines es inmoral. Esto no quiere decir que no se pueda utilizar a otra persona o a tí mismo como medio para otros fines, lo que es moralmente inaceptable es que se utlilice solamente como un medio, en todo caso la persona utilizada debe ser considerada, además de un medio, un fin en sí mismo. Cuando el empleado es empleado para obtener otro fin, como un eslabón más de la cadena productiva, y en ningún momento es considerado un fin en sí mismo por el empleador podemos decir que el actuar de éste es inmoral. Si se puede sustituir al empleado por una máquina que pueda hacer lo mismo (excepto vi
1 comentari
Més informació

Pseudociències

INTRODUCCIÓ Abans que res s’ha d’aclarir que aquesta entrada no tracta sobre l’ètica dubtosa de les multinacionals farmacèutiques, un debat que seria molt interessant però sense dubte molt més complicat. El tema doncs són les pseudociències i en què es diferencien del que anomenem ciència, concretament des del punt de vista ontològic (el que és, el que hi ha al món, independentment de nosaltres, de qualsevol subjecte i de qualsevol consciència) i epistemològic (el que nosaltres coneixem del món, com ho coneixem i com ho justifiquem). No es pretén aquí debatre sobre la ciència des del punt de vista ètic (el que considerem, i per què ho considerem, que està moralment bé o malament), ni el político-social, l’ideològic, ni del mal ús que les multinacionals puguin fer de la ciència. Veurem què són el que anomenem pseudociències, perquè no funcionen, o millor dit, per què el més raonable és creure que no funcionen i per què sembla que funcionin, és a dir, per què tanta gent se sent atreta i
Publica un comentari a l'entrada
Més informació