Passa al contingut principal

¡Idiota!

L’ésser humà és l’únic animal amb la capacitat de ser idiota. La resta d’animals, senzillament, no s’ho poden permetre. Qualsevol animal no humà fa sempre el que cal fer per aconseguir els seus fins. Si té gana menja, si té set beu, si té son dorm, si ha d'atacar ataca i si ha de fugir fuig. L’instint, l’experiència i la capacitat cognitiva que tingui cada espècie els porten a prendre les decissions que toquen. Que finalment aconsegueixi els seus objectius o no, és una altra qüestió, per que hi ha molts factors, irregularitats, que poden impedir que les seves accions arribin a bon port, però això no vol dir que no fossin, a priori, les accions que havien de emprendre. En canvi l’ésser humà…ai, l’ésser humà! L’ésser humà és l’únic animal que és capaç de decidir portar a terme una acció que ja sap -per instint, per experiencia i per les seves capacitats cognitives, de llarg molt més potents que les de la resta d'animals- que no tan sols no l’ajudarà a assolir els seus fins, si no que el poden portar al desastre…i això amics meus, és ser idiota
I és que l’ésser humà és l’únic animal capaç de ser idiota.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autèntic problema

El problema, l’autèntic problema és no saber quin és el problema. El problema no és l’atur, ho és que hi hagi gent que no tingui accés a uns recursos que són de tots. Que el petroli s’acabi no és el problema, ho és que encara avui no ens haguem convençut que no hauríem d’anar amb el cotxe enganxat al cul. El problema no és que no hi hagi vivendes per tothom, el problema és que facin fora la gent de casa seva, mentre els bancs no saben que fer amb tots els habitatges buits que tenen. El problema no és que no hi hagi diners, ho és una distribució tan desigual de la riquesa, que fa que sembli que no hi ha diners quan a alguns els surten per les orelles. Que el problema que tenim és tècnic ens diuen; que ha de ser solucionat per tècnics. És fals. Decidir qui ha de pagar els plats trencats no és mai un problema tècnic. És un problema principalment de dignitat, de respecte i, sobre tot, de justícia. I la dignitat, el respecte i la justícia són al terreny de l’ètica i, en ...

PENSAMENT CRÍTIC, CRISI I DECREIXEMENT.

El decreixement constitueix un conjunt de reflexions i arguments que es presenta com un enfocament del pensament, profundament crític amb els dogmes que regeixen el pensament polític, social i econòmic actual el qual dóna suport a un sistema econòmic que clarament es troba en crisi . Simplificant es pot dir que el que el decreixement proposa és una mena de gir copernicà. El centre del sistema actual està ocupat sense cap mena de dubte per la idea productivista del creixement econòmic infinit . Tot gira al voltant d’aquest concepte. El raonament emprat per que això sigui així és el següent: “per la prosperitat de la humanitat cal que l’economia funcioni correctament i que la economia funcioni correctament equival a que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”. Aquest raonament fins i tot acaba escurçant-se i quedant-se en un simple “cal que es mantingui indefinidament el creixement econòmic”, deixant de banda primer la pròpia economia, amb tota la seva complexitat, i oblid...

La majoria dels que manen són poc evolucionats, more geometrico demonstrata

1. Els animals tenen instints. 2. L’ésser humà és un animal. 3. L’ésser humà te instints. 4. La voluntat de manar és un instint. 5. Segons la Teoria Evolutiva, les característiques dels animals responen a una adaptació al medi en la seva lluita per la supervivència. 6. Cultura i intel•ligència han ajudat l’home en la seva lluita per la supervivència. 7. La cultura i la intel•ligència són característiques evolutives. 8. Prenem les nostres decisions i ajustem la nostra conducta en funció als nostres fins i als mitjans que creiem que són més adequats per assolir-los. 9. La intel•ligència es pot descriure en termes de capacitat per reflexionar sobre els nostres fins i per trobar i aplicar els mitjans més adients per assolir-los. 10. Els nostres fins tenen a veure amb aconseguir la felicitat i el benestar i evitar la infelicitat i el malestar. 11. Felicitat i benestar per una banda i supervivència per l’altre, en el cas de l’ésser humà, són dues cares d’una mateixa moneda. 1...