Passa al contingut principal

Derechos de autor

Decía el filósofo Jesús Mosterín, ante la pregunta de su entrevistador sobre la llamada "piratería", que él, como escritor, preferia que el público comprara sus libros, es decir, que pagara los, pongamos, 10 Euros que éstos costasen y que llegara a su bolsillo el, pongamos, 1 Euro, que despues de impuestos se pueden quedar en 50 céntimos, que le toca en el reparto del pastel. Pero que lo que de verdad, de verdad preferia es que la gente leyera sus libros, y que preferia que se los bajaran gratis de internet antes que dejaran de leerlos por no pagarlos.
Supongo que la diferencia entre esta postura y la de otros "creadores" que se han expresado favorables a iniciativas como la llamada "ley Sinde", es que Jesús Mosterín debe tener realmente algo que decir, y que lo que realmente le importa es que llegue a la gente y eso es para él mucho más esencial en su obra de lo que lo es el dinero.
Se objetará que los "creadores" también tienen que comer, pero, la verdad, no me ha parecido ver que ninguno de los que se quejan de la piratería pasen mucha hambre, aunque en Miami la comida sea más cara.
También se objetará que sin la compensación en concepto de "derechos de autor" la creación desaparecerá, lo cual me parece un insulto a todos los creadores de la historia de la humanidad que no han visto, ni ven, ni un céntimo bajo ese concepto.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Jose Lorente8 d’abril del 2011, a les 1:28

    Cuando un creador empieza a pensar con el estómago, las ideas acaban en el culo y las obras resultan ser magníficas cagadas.

    Has visto qué bonito aforismo. ¡Voy ahora mismo a registrarlo!

    Un abrazo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autèntic problema

El problema, l’autèntic problema és no saber quin és el problema. El problema no és l’atur, ho és que hi hagi gent que no tingui accés a uns recursos que són de tots. Que el petroli s’acabi no és el problema, ho és que encara avui no ens haguem convençut que no hauríem d’anar amb el cotxe enganxat al cul. El problema no és que no hi hagi vivendes per tothom, el problema és que facin fora la gent de casa seva, mentre els bancs no saben que fer amb tots els habitatges buits que tenen. El problema no és que no hi hagi diners, ho és una distribució tan desigual de la riquesa, que fa que sembli que no hi ha diners quan a alguns els surten per les orelles. Que el problema que tenim és tècnic ens diuen; que ha de ser solucionat per tècnics. És fals. Decidir qui ha de pagar els plats trencats no és mai un problema tècnic. És un problema principalment de dignitat, de respecte i, sobre tot, de justícia. I la dignitat, el respecte i la justícia són al terreny de l’ètica i, en ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La majoria dels que manen són poc evolucionats, more geometrico demonstrata

1. Els animals tenen instints. 2. L’ésser humà és un animal. 3. L’ésser humà te instints. 4. La voluntat de manar és un instint. 5. Segons la Teoria Evolutiva, les característiques dels animals responen a una adaptació al medi en la seva lluita per la supervivència. 6. Cultura i intel•ligència han ajudat l’home en la seva lluita per la supervivència. 7. La cultura i la intel•ligència són característiques evolutives. 8. Prenem les nostres decisions i ajustem la nostra conducta en funció als nostres fins i als mitjans que creiem que són més adequats per assolir-los. 9. La intel•ligència es pot descriure en termes de capacitat per reflexionar sobre els nostres fins i per trobar i aplicar els mitjans més adients per assolir-los. 10. Els nostres fins tenen a veure amb aconseguir la felicitat i el benestar i evitar la infelicitat i el malestar. 11. Felicitat i benestar per una banda i supervivència per l’altre, en el cas de l’ésser humà, són dues cares d’una mateixa moneda. 1...
2 comentaris
Més informació

Li diuen democràcia però no ho és!...o sí?

Un dels lemes més repetits des del 15 de Maig del 2011 ha estat aquest: “li diuen democràcia però no ho és!”. La idea subjacent és la següent: Existeix una democràcia ideal, que no es correspon amb això que ara mateix tenim, tot i que hi hagi qui digui que sí que ho és. La solució doncs als nostres problemes polítics és: més democràcia. Hi ha però un plantejament més trencador que aquest i que no sembla del tot descabellat. Imaginem el següent lema alternatiu: “Li diuen democràcia i sí que ho és!”. És a dir, la democràcia és precisament això que tenim...si no ens agrada és el nostre problema. El primer plantejament implica creure que existeix una possibilitat teòrica, una situació ideal però alhora possible, a la que es pot arribar. Això té algunes implicacions com ara acceptar que existeix alguna cosa així com un poble amb una voluntat general , la qual cosa no és tan trivial com pugui semblar. El nostre problema en tot cas és que no hem estat capaços de portar aque...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació